El Servei d’acollida: la primera cara amb la qual es troba la persona que arriba a ASSÍS

El Servei d’acollida: la primera cara amb la qual es troba la persona que arriba a ASSÍS

Quan una persona arriba, sempre li fem la mateixa pregunta, mirant-la als ulls i amb amabilitat: “què necessites?”. I es que hem de pensar que aquesta persona, probablement, no ha pogut descansar com nosaltres, no ha tingut l’oportunitat de menjar com nosaltres, o, ni tan sols, ha sigut tractada per la resta com ens tracten nosaltres.

Quatre persones més aconsegueixen feina: la formació i capacitació laboral com a eina integradora

Quatre persones més aconsegueixen feina: la formació i capacitació laboral com a eina integradora

Habitualment en el procés d’exclusió social viscut per cada persona en situació de sense llar hi trobem la circumstància de la pèrdua irrecuperable de la seva feina o bé una dificultat extrema d’accedir-hi. Aquesta situació tan comú ha fet que l’abordament de la inserció laboral sigui  una eina obligatòria a incloure com a resposta pel col·lectiu. 

Et convidem a conèixer una història d'amor i vincles que no es trenquen mai

Et convidem a conèixer una història d'amor i vincles que no es trenquen mai

Divendres passat la història del Secondo, la Martina, el Mason i la Vera (dues persones vinculades al nostre centre i els seus dos companys animals) va ser compartida a escala nacional per televisió gràcies a l’emissió del programa “Inseparables Sinhogar”.

Aquest 8 de març cridem ben fort “Cap dona sense llar!”

Aquest 8 de març cridem ben fort “Cap dona sense llar!”

Des de la nostra entitat no ens vam quedar fora de la reivindicació: durant tot el matí, les persones que ens trobàvem al centre vam treballar juntes per acabar de preparar un acte que va començar a les 11.30 h. La celebració va consistir en un recital de música i una xerrada compartida entre totes les dones congregades al centre.

Feeding, dos anys de col·laboració amb el Slow Food social present a la taula dels més vulnerables

Feeding, dos anys de col·laboració amb el Slow Food social present a la taula dels més vulnerables

Aquest Slow Food amb ànima social va néixer de la pregunta que un dia es van fer els seus fundadors: és possible oferir menjar d’alta cuina alhora que donem menjar a les persones vulnerables? La resposta es va materialitzar en la creació de Feeding.

Arrenquem el projecte de Música Comunitària “IdentitArt”

Arrenquem el projecte de Música Comunitària “IdentitArt”

Arrenca el projecte IdentitART, emmarcat en les activitats de formació, oci i ocupació que ofereix ASSÍS. El projecte vol aplicar els principis de la Música Comunitària, una pràctica molt comuna a països com el Regne Unit, a persones en situació de sense llar ateses al nostre centre que hi vulguin participar.

Trobada Anual de Voluntariat d’ASSÍS 2019: Fomentant el treball en xarxa també al servei de voluntariat

Trobada Anual de Voluntariat d’ASSÍS 2019: Fomentant el treball en xarxa també al servei de voluntariat

Aquesta edició de la Trobada ha reunit a persones voluntàries de diverses entitats de que treballen a l’àmbit de l’atenció a persones sense llar. La intervenció d’Eduard Sala, coach, formador i Responsable d’Acció Social de Càritas Diocesana Barcelona va aportar el punt de reflexió i autocrítica a la jornada.

L'equip de futbol estrena la seva nova equipació

Gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, l’equip de futbol d’ASSÍS Centre d’Acollida pot gaudir d’una nova equipació per poder realitzar l’activitat

L’ocupació del temps és un pilar fonamental del benestar de les persones. Des d’ASSÍS, destinem una part important dels nostres recursos a enfortir i potenciar aquest àmbit de la vida de les persones que hi venen cada dia mitjançant el nostre programa Ocupacional.

Al capdavant de tot, en Kike Fontan, responsable del programa i la persona encarregada de coordinar totes les activitats derivades d’aquest servei que s’ofereix a les persones sense llar vinculades a l’entitat.

La nostra oferta és diversa i mira de cobrir tota mena d’activitats, tant les d’oci (cultural i esportiu), com les formatives (inserció sociolaboral, ASSÍS Verd, tallers de capacitació).

Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, els integrants de l’equip de futbol d’ASSÍS Centre d’Acollida, poden gaudir d’una equipació personalitzada i de qualitat. Amb ella, estem segur que marcaran molts gols al sensellarisme durant la seva vida.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Jornades de convivència 2018: establint vincles al pantà de Sau

Jornades de convivència 2018: establint vincles al pantà de Sau

El cap de setmana del 10 i 11 de novembre va tenir lloc la Jornada Anual de Convivència d’ASSÍS Centre d’Acollida. Aquestes Jornades reuneixen a professionals de l’entitat, voluntariat i persones ateses i participants del projecte ocupacional d’ASSÍS Verd i del Programa d’habitatge ASSÍS Llars.

Es presenta el projecte “Dones amb Llar” a la Jornada Pobresa i Sensellarisme en clau de gènere

Es presenta el projecte “Dones amb Llar” a la Jornada Pobresa i Sensellarisme en clau de gènere

La jornada va reunir a dones expertes del món acadèmic, professionals i participants d'entitats perquè ens aportessin la seva experiència sobre l'atenció a les dones sense llar des d'una perspectiva de gènere. #sensellarenfemeni

El voluntariat com a eina per recuperar l’autonomia de les persones sense llar

Amalia Bartolini,

Responsable de voluntariat d’ASSÍS Centre d’Acollida

Viure en una situació sense llar va molt més enllà de no tenir un sostre. La paraula “llar” evoca vivències emocionals més poderoses que l’absència d’un resguard físic. Les persones que dia rere dia es veuen atrapades en una situació, a la qual al principi van jutjar “transitòria”, acaben perdent de vegades, a més de la seva autonomia econòmica, la mateixa autoestima.

“Les representacions socials organitzen les conductes i les comunicacions socials i intervenen en la difusió i l’assimilació dels coneixements, a més de participar en la definició de les identitats personals i socials” (Mendez i Franklin, 2004). L’individu en societat reprodueix involuntàriament aquesta “identitat” que se li ha atribuït. Seguint als mateixos autors, en el cas de la persona sense llar, l’exclusió que sofreix provoca l’autoexclusió, de manera que, motivat per un sentiment de vergonya i humiliació, evita el contacte amb la família i altres membres de la seva xarxa social d’origen, dificultant encara més les seves possibilitats de sortida.

“Poques realitats humanes són tan velles i tan noves, tan conegudes i ignorades, tan properes i alhora tan llunyanes com la pobresa severa i miserable dels qui no tenen si més no un lloc on acollir-se” (Cabrera, 2008)

El voluntariat d'ASSÍS Centre d'Acollida sap que qui ve a aquesta casa busca molt més que un entrepà, roba, dutxa, etc. Sap que el que li fa tornar és el trobar persones que li tracten com a un ésser humà, sense prejudicis estigmatitzadors ni culpabilització per la seva situació. Sap que torna segur de trobar persones que estan allà per acompanyar-lo, per compartir moments durs o alegres, que li escoltaran sense judicis ni exigències, en una actitud empàtica i solidària.

Sap també que, si li ve de gust, està convidat a formar part de l’equip de voluntariat, contribuint ell també amb el seu temps i “ganes de fer” per tirar endavant el dia a dia d’una gran família acollidora. Gràcies a tots deixarà, per un moment, de sentir-se “exclòs” i podrà caminar amb major fermesa cap a l’anhelada recuperació de la seva pròpia autonomia.

* Article publicat originalment en Voluntaris.cat el 29 de maig de 2018

A Barcelona hi ha 3.591 persones sense llar

El Recompte 2018 comptabilitza 3.591 persones sense llar a Barcelona

  • El 6è Recompte de la XAPSLL constata un manteniment del nombre de persones que dormen a la via pública o en recursos residencials, amb un lleuger traspàs de situacions de carrer cap a equipaments

La nit del 16 al 17 de maig un total de 925 persones voluntàries han participat al Recompte 2018 de persones sense llar a la ciutat de Barcelona.

Organitzat per les 38 entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), a la qual ASSÍS pertany, el recompte d’enguany és ja el sisè i el tercer consecutiu. Com cada any, aquesta iniciativa té per objectiu sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat.

En total s’han comptabilitzat 956 persones dormint a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. Les persones que es van comptabilitzar durant el recompte de l’any passat van ser 1.026 dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL a equipaments municipals. Pel que fa a assentaments, durant el 2017 hi va haver una mitjana anual de 444 persones, mentre que durant el 1er trimestre de 2018 aquesta xifra ha pujat a 536. Per això, podem afirmar que a Barcelona hi ha 3.591 persones sense llar.

Segons les dades recollides de forma provisional, la distribució de persones dormint al carrer ha estat la següent (entre parèntesi la xifra del 2017):

  • Ciutat Vella:                  210 persones (271)
  • Eixample:                      217 persones (210)
  •  Sants - Montjuïc:           172 persones (188)
  • Les Corts:                     30 persones (39)
  • Sarrià - Sant Gervasi:    57 persones (59)
  • Gràcia:                         52 persones (29)
  • Horta - Guinardó:          43 persones (45)
  • Nou Barris:                    42 persones (43)
  • Sant Andreu:                 21 persones (11)
  • Sant Martí:                    112 persones (131)
  • TOTAL:                         956 persones (1.026)

Des de l’any 2008 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pel successius recomptes ha passat de 658 a 956, un increment del 45,3%, malgrat enguany s’han recomptat 70 persones menys. El nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer, equipaments o assentaments no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees, en un context d’increment i enquistament de la pobresa i de la desigualtat social. Ara bé, aquest any s’observa un cert manteniment de les xifres globals però amb un trasllat d’aproximadament un centenar de casos que han passat de pernoctacions al carrer a allotjaments en recursos. Hi ha diferents causes que podrien explicar aquestes xifres i caldrà analitzar-ho amb més profunditat. En qualsevol cas, cal destacar que els esforços i recursos destinats a l’atenció a les persones sense sostre tampoc ha parat de créixer tant per part de les entitats socials com de l’Ajuntament de Barcelona. El nombre de persones que dormen en recursos residencials ha augmentat un 76,3% en l’última dècada, passant de 1.190 al 2008 a 2.099 enguany. Independentment de la fotografia que proporcionen els recomptes anualment, la clau continua sent la prevenció, incidir en polítiques supramunicipals que facin front a les causes del sensellarisme, com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries, la fixació de topalls en els preus dels lloguers o la revisió de l’ús dels pisos buits.

Consells per treure partit a la teva terrassa o balconada

Entrevista a Albert Barris,

Alumne de ASSÍSVerd

ASSÍS: Albert, ¿quines espècies són les més resistents per a una balconada urbana (que aguantin molt el sol, la contaminació...)

Albert: Les espècies més resistents i que necessitin poc manteniment són els geranis, les margarides (o oteospermum), les clavelinas, la esparraguera, les cintes i els acanthus.

ASSÍS:  I si m'agraden les flors? Quines són les més aptes?

Albert: Potser el gerani. Hi ha moltes varietats i colors. És una espècie molt mediterrània, aguanta bé el sol, la mala qualitat de l'aigua de Barcelona, tan plena de calç. Ara hi ha molts tractaments molt efectius contra l'eruga del gerani i és, per tant, el més fàcil de mantenir. A ple sol, amb uns tres regs a la setmana, és suficient i florirà abundantment.

ASSÍS: Sento parlar molt sobre els horts urbans, però això ha de ser molt complicat? (Voldria saber que superfície necessitem, eines, utensilis, maceteros especials...)

Albert: No és complicat. És igual que un jardí amb planta ornamental però cal saber una mica més sobre el calendari de sempre o plantació. Amb una simple caixa de fruita de plàstic amb malla anti herbes i 20 centímetres de substrat hi ha suficient. També hi ha taules de cultiu als centres de bricolatge molt bé fetes i pràctiques. Per conrear cal fer una mescla de diversos substrats, el millor és la mescla composta amb timba rossa o negra o el més pràctic és comprar un sac amb la mescla feta. Com a eines solament necessitem una paleta, guants i una petita aixada.

ASSÍS: Quines són les espècies més senzilles de conrear

Albert: Li pot plantar tot tipus d'espècies. Per exemple, enciams (varietat romana, les quatre estacions o meravella), escarola, raves, espinacs i bledes. Les espècies com la pastanaga, cols i coliflor (per exemple) necessiten més profunditat de sòl i reg, i per tant no es fan bé en taules de cultiu. El mateix passa amb els melons i les síndries. Altres espècies interessants poden ser el tomàquet xerri, les maduixes, les mongetes, llenties i cigrons que trobem en el supermercat.

ASSÍS: I si sóc dels quals se li mor tot? Algun truc o planta que sobrevisqui amb pocatraça?

Albert: Amb plantes de flor com els geranis, no fa falta fer molt per gaudir-les, solament necessiten molt sol, poca aigua i gaudir-les (de tant en tant cal parlar-los). Per a plantes comestibles, el més fàcil són els enciams, escaroles i els raves. En el cultiu dels enciams es pot anar traient fulles a partir de la 5a o 6a setmana i ja es pot gaudir d'una amanida molt fresca i de km 0! 

* * Entrevista publicat originalment en Keli el 15 de maig de 2018

 

albert_assisverd_gerani_2