El voluntariat com a eina per recuperar l’autonomia de les persones sense llar

Amalia Bartolini,

Responsable de voluntariat d’ASSÍS Centre d’Acollida

Viure en una situació sense llar va molt més enllà de no tenir un sostre. La paraula “llar” evoca vivències emocionals més poderoses que l’absència d’un resguard físic. Les persones que dia rere dia es veuen atrapades en una situació, a la qual al principi van jutjar “transitòria”, acaben perdent de vegades, a més de la seva autonomia econòmica, la mateixa autoestima.

“Les representacions socials organitzen les conductes i les comunicacions socials i intervenen en la difusió i l’assimilació dels coneixements, a més de participar en la definició de les identitats personals i socials” (Mendez i Franklin, 2004). L’individu en societat reprodueix involuntàriament aquesta “identitat” que se li ha atribuït. Seguint als mateixos autors, en el cas de la persona sense llar, l’exclusió que sofreix provoca l’autoexclusió, de manera que, motivat per un sentiment de vergonya i humiliació, evita el contacte amb la família i altres membres de la seva xarxa social d’origen, dificultant encara més les seves possibilitats de sortida.

“Poques realitats humanes són tan velles i tan noves, tan conegudes i ignorades, tan properes i alhora tan llunyanes com la pobresa severa i miserable dels qui no tenen si més no un lloc on acollir-se” (Cabrera, 2008)

El voluntariat d'ASSÍS Centre d'Acollida sap que qui ve a aquesta casa busca molt més que un entrepà, roba, dutxa, etc. Sap que el que li fa tornar és el trobar persones que li tracten com a un ésser humà, sense prejudicis estigmatitzadors ni culpabilització per la seva situació. Sap que torna segur de trobar persones que estan allà per acompanyar-lo, per compartir moments durs o alegres, que li escoltaran sense judicis ni exigències, en una actitud empàtica i solidària.

Sap també que, si li ve de gust, està convidat a formar part de l’equip de voluntariat, contribuint ell també amb el seu temps i “ganes de fer” per tirar endavant el dia a dia d’una gran família acollidora. Gràcies a tots deixarà, per un moment, de sentir-se “exclòs” i podrà caminar amb major fermesa cap a l’anhelada recuperació de la seva pròpia autonomia.

* Article publicat originalment en Voluntaris.cat el 29 de maig de 2018