Sensellarisme

El sensellarisme és la forma més greu de l’exclusió residencial. Cada dia, milers de persones pateixen aquesta situació a Barcelona.

El sensellarisme és un fenomen molt complex on hi convergeixen actors i factors diferents. Habitualment ens trobarem amb persones que han patit situacions de risc o vulnerabilitat de naturaleses múltiples: econòmica, institucional, de salut, psicològiques, familiars, laborals, que poden acabar convertint-se en esdeveniments vitals estressants. La suma d’unes quantes d’aquestes poden derivar en una situació de sensellar.

És difícil destriar i construir la dinàmica d’un procés multicausal i multidimensional com és el d’esdevenir una persona sense llar. Cada persona és única i singular i per això cada procés és diferent, a més a més de com cadascú viu i afronta la situació.

La realitat del sensellarisme

+118

milions de persones a Europa viuen en risc d'exclusió

40.000

persones en situació de sensellar a l'Estat Espanyol.

+50.000

Persones en situació de sense llar a Catalunya

3.055

Persones en situació de sensellar a Barcelona

Dades 2019

ANALITZEM

EL FENÒMEN

La FEANTSA (Federació Europea d’Associacions de Persones Sense Sostre) defineix a la Persona sense llar (PSLL) com aquell individu que no pot accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivència, bé sigui per la manca de recursos econòmics, bé sigui per les dificultats personals o socials per portar una vida autònoma.

Per facilitar l’anàlisi de l’exclusió residencial, la FEANTSA proposa una classificació de les situacions de privació d’habitatge que permet identificar diferents intensitats d’exclusió i trencar amb la distinció clàssica entre la societat majoritària que disposa d’un sostre i les persones que pernocten al carrer o en albergs per a persones sense llar. La tipologia de situacions, anomenada ETHOS (European typology of homelessness and housing exclusion) planteja que l’accés a l’habitatge té tres dimensions:

Punt de vista físic

Disposar d’un espai adequat que pertany exclusivament a una persona i a la seva família.

Punt de vista social

Disposar d’un espai de privacitat per gaudir de les relacions socials.

Punt de vista jurídic

Consisteix a disposar d’un títol de propietat o d’un contracte d’arrendament.

En funció de les condicions d’habitabilitat que té l’espai on viu una persona, la vida social i privada que permet i el règim legal d’utilització de l’allotjament es defineixen quatre situacions o categories:

Sense sostre

Quan la persona no disposa d’un espai físic per viure.

Sense habitatge

Quan la persona disposa d’un espai físic, encara que aquest no reuneixi les condicions necessàries de privacitat per considerar-lo un espai propi i que l’ocupant no en tingui la titularitat legal. Es considera una persona sense llar o sense habitatge aquella que pernocta en equipaments públics o d’entitats socials

Habitatge insegur

Quan la persona disposa d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada però no té permís legal d’utilització de l’allotjament.

Habitatge inadequat

Quan la persona viu en un espai que no reuneix les condicions adequades per a l’habitabilitat. Disposa, per tant, d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada, amb permís legal d’utilització o ostentantne la propietat, però amb les incomoditats derivades del deteriorament dels equipaments.

Aquestes quatre categories s’han subdividit en tretze situacions concretes que cobreixen totes les formes de privació del dret a un habitatge digne.

CLASSIFICACIÓ

ETHOS

FONT: FEANTSA

 

 

Sense llar

Sense sostre 1. Persones vivint al ras. 1.1 Espai públic o exterior.
2. Persones que passen la nit en albergs per a persones sense llar. 2.1. Refugi nocturn.
Sense habitatge 3. Persones que viuen en equipaments per a persones sense llar. 3.1. Llars i albergs per a persones sense llar.
3.2. Centres d’estada limitada
3.3. Allotjaments amb suport per moments de transició.
4. Persones que viuen en refugis per a dones 4.1. Refugis per a dones
5. Persones que viuen en equipaments residencials per a immigrants. 5.1 Centres de recepció d’allotjament temporal.
5.2. Allotjament per a treballadors immigrants.
6. Persones en procés de sortida d’institucions. 6.1. Centres penitenciaris.
6.2. Institucions de tractament mèdic.
6.3. Cases d’acollida per a infants i joves.
Exclusió de l’habitatge Habitatge insegur 7. Persones que reben suport de llarga durada 7.1. Residències per a persones grans que han estat sense llar.
7.2. Centres residencials amb suport per a persones que han estat sense llar.
8. Persones que viuen en un allotjament insegur. 8.1. Amb amics o familiars.
8.2. Relloguer
8.3. Ocupació il·legal d’immobles.
9. Persones que viuen sota amenaça de desnonament. 9.1. En procés de desallotjament per impagament de lloguer.
9.2. En procés d’execució hipotecària.
10. Persones que viuen sota amenaça de violència 10.1. Llars amb antecedents de violència domèstica o amb denúncies interposades a la policia.
Exclusió de l’habitatge Habitatge inadequat 11. Persones que viuen en estructures “no convencionals” i temporals. 11.1. Mobile homes, caravanes…
11.2. Edificació “no convencional”
11.3. Estructures temporals
12. Persones que viuen en habitatges insalubres. 12.1 Habitatge no adequats per a la vida quotidiana.
13. Persones que viuen en situació de garberament. 13.1. Habitatges ocupats fins a condicions de garberament.

LA MIRADA DEL SENSELLARISME DESCOBREIX-LA

Slide DESCOBREIX LA NOSTRA TASCA DESCOBREIX EL PROGRAMA Dones amb llar Sensellarisme
femení
DONES AMB LLAR La realitat que viuen les dones en situació de sense llar és la d’una doble vulnerabilitat: la de trobar-se sense llar i la d'estar exposades a la violència física i emocional que es pateix al carrer.
Aquests factors, juntament amb la constatació de la manca de recursos que ofereixin una atenció especialitzada i des d’una perspectiva de gènere a Barcelona, han fet que desenvolupem un programa específic destinat a oferir resposta al col·lectiu.