ASSÍS

13 maig 2021

No hi ha comentaris

Home Actualitat

Entrevista a l’Antoni, resident a un dels pisos d’ASSÍS.

Entrevista a l’Antoni, resident a un dels pisos d’ASSÍS.

Antoni, com vas conèixer ASSÍS?

Doncs vaig conèixer ASSÍS de casualitat. Jo estava a un alberg del carrer CISTER i allà vaig conèixer una persona, en Rafael que és cubà. Allà havíem de sortir durant el dia, de 8 a 8. El Rafael em va dir que perquè no anava a ASSÍS a esmorzar, que tenen ordinadors i sala de biblioteca. El Rafael em va dir que l’endemà aniria amb ell.

Quan vaig arribar i vaig veure el centre vaig pensar que allò era glòria. En aquell moment jo estava tot el dia al carrer: tenia ordinador, esmorzar, menjava allà. Des d’aquell moment jo anava directament ASSÍS, per mi va ser veure el cel obert. Allà hi vaig fer moltes amistats.

 

Explica’ns la teva experiència en el programa d’ASSÍS Llars.

Jo fa sis anys em trobava al carrer. Després de molts problemes de salut, d’allà vaig passar a un alberg. Sort d’en Toni de l’alberg que em va permetre estar allà durant un temps, vaig ser allà durant quasi quatre mesos.

Després d’aquests quatre mesos, com jo ja coneixia ASSÍS un dia em criden a l’oficina, la Jessica. Em va començar a fer unes preguntes i vaig pensar… Que estrany. De cop em treu unes claus i em diu que tinc una habitació a Ronda Universitat. Em vaig quedar parat! El Roger em va acompanyar per veure el pis i l’habitació. Allò va ser impactant. De passar d’un alberg a tenir la teva habitació. Una de les coses que mai hauria pensat tornar a tenir és un armari. Sembla una cosa molt simple però vaig al·lucinar.

A Ronda tenia rentadora, cuina, i la meva habitació privada. Vaig ser-hi uns tres mesos, fins que em van cridar un altre cop des d’ASSÍS i em van oferir anar a Sant Pere de Ribes. Em vaig quedar parat, però al matí va aparèixer la Roser i el Juan Luis i vaig carregar totes les meves coses i cap al nou pis!

Quan vaig veure el pis vaig quedar meravellat. Vaig compartir-lo durant dos anys amb dues persones més i ara estic en un pis per mi sol i el meu gos: jo l’anomeno: “mi pisito de soltero”. Aquí hi visc des de fa dos anys i sóc molt feliç.

 

Com és la relació amb els teus veins i la teva ciutat?

Jo sóc una persona molt extravertida. En el primer pis d’ASSÍS, vaig establir una relació fantàstica amb els veïns, fins i tot la meva veïna Ingrid, a la que estava encantant de cuidar del seu gos, em va convidar al dinar de Nadal. Una confiança cega en mi.

La meva vinculació amb Sant Pere de Ribes és molt especial: des de la meva arribada he aconseguit fer molts contactes i molta xarxa, el que m’ha permès establir-me i ser feliç en aquesta ciutat. Jo m’apunto a tot el que em proposin!

Sóc feliç aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *