ASSÍS

15 juliol 2022

No hi ha comentaris

Home Actualitat

Cuidem el vincle

Cuidem el vincle

Acompanyem a les famílies inter espècie

 

Els animals són una gran font de suport social i emocional per a les persones en situació de sense llar.

 

Per una persona en situació de sense llar, el gos no només és el seu millor amic, sovint és l’únic. En un context d’exclusió social, aquesta relació proporciona acompanyament i protecció. Som una entitat pionera a permetre l’entrada d’animals al centre: moltes de les persones que atenem a ASSÍS ho fan acompanyades dels seus companys de vida i, mentre fan ús dels nostres serveis, el nostre equip es fa càrrec d’aquests petits peluts.

Durant aquest any hem atès a 13 famílies inter espècie, tant en el centre obert o com en el programa de pisos, i som conscients de com d’important és sentir-se una persona acompanyada, poder cuidar a algú, i que aquest algú et cuidi; l’aparició d’un animal ens canvia de rol, ens crea una identitat nova en referència a ell. I això, en el cas de les persones en situació de sense llar, és essencial perquè puguin iniciar qualsevol procés de recuperació.

Les persones en situació de sense llar han patit una història de moltes pèrdues successives, molts dols; experiències traumàtiques que les fan especialment sensibles a nous abandonaments. Som conscients que treballem amb material extrasensible, amb persones. Cada decisió que prenguem, cada paraula, és important, per això des de l’Entitat vam decidir donar la benvinguda als seus animals. “Per a les persones en situació de sense llar, el vincle amb el seu animal és pràcticament l’única relació emocional veritable que estableixen”, comenta Jéssica Pizarro, treballadora Social d’ASSÍS i Responsable del projecte Famílies Inter espècie de l’entitat.

El contacte amb un animal té efectes beneficiosos, tant per a la salut física com per a la mental de les persones. Compartir la vida amb un gos ajuda que la persona se senti més segura de si mateixa i més protegida. “Algú que les mira, les reconeix, les acompanya, no les jutja, les accepta tal com són. Així és fàcil imaginar el benefici emocional que això suposa”, comenta Jéssica. Aquesta relació també pot ajudar a evitar estats com la depressió per sentiment de solitud.

L’any 2018, fruit del conveni de col·laboració amb FAADA i el projecte Millors Amics, vam formalitzar l’entrada d’animals al centre. Aquest projecte neix amb un objectiu principal: que qualsevol persona que es trobi en una situació de vulnerabilitat amb un animal ha de ser ajudada i no sotmetre-la a una doble discriminació. Entre d’altres accions, des de FAADA assessoren totes aquelles entitats que vulguin oferir opcions a les persones vulnerables que comparteixen la seva vida amb animals. Alhora, ofereixen formació a aquelles persones professionals que estan en contacte amb aquest perfil de persones i els seus animals, perquè disposin de totes les eines necessàries.

També col·laboren mitjançant donacions de menjar per a animals de companyia a les recollides d’aliments que es realitzin en entitats com ASSÍS, així com atenció veterinària gratuïta per als animals de les persones sense llar i les que puguin acreditar greus problemes econòmics. “Cada dia ens trobem amb persones que s’exposen a situacions extremes per mantenir el seu company de vida, per exemple: persones que dormen al carrer i que veuen limitades les seves possibilitats pel fet de no poder accedir a recursos acompanyades d’un animal, dones víctimes de violència masclista que no abandonen la llar per no tenir un lloc per anar amb el seu animal. Homes i dones que, tot i tenir llar, viuen en condicions precàries i arriben a racionar els seus escassos recursos per poder cobrir les necessitats del seu animal”, explica Noe Terrassa, tècnica del departament d’Animals Domèstics de FAADA . “Sabem que el model de família tradicional s’està desconstruint i deixant pas a nous tipus de relacions basades en la cura i el respecte mutu. Estem observant que, sobretot en el marc de les vulnerabilitats, els vincles que inclouen animals tenen molt a aportar als nous models de família”.

“Si des de l’equip establim el vincle amb l’animal, molt probablement la persona a poc a poc anirà agafant confiança amb nosaltres ja que veuran que cuidem algú de la seva família, que els acceptem com una cosa indivisible. De vegades començar un vincle amb l’animal pot portar a desenvolupar el vincle amb la persona, i aquest, de mica en mica, es pot anar transformant en educatiu”. comenta Jéssica. Aquest vincle entre la persona i l’animal és tan fort que en preguntar-los qui creuen que mai no els abandonaria i qui romandria sempre al seu costat, el 93% esmenta el seu gos en primer lloc. En altres paraules, per als qui tenen animals les persones poden anar i venir, però l’animal de companyia sempre estarà al seu costat. El mateix percentatge també considera que és amb el seu gos amb qui comparteix més moments feliços i divertits (93%) i amb qui mostra més afecte (90%).

Seguirem treballant per fer dels nostres espais un lloc acollidor per a les famílies inter espècie i així aconseguir que els millors amics no se separin mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.